Per a tu

 24/04/2025

Escric aquest blog per a tu, petita meva, era una cosa que portava temps pensant i no ho acabava de fer mai, tinc apunts a alguna llibreta i sentiments guardats.

Aquí se que ho tindràs quan jo no hi sigui,paraules per a tu, escrites des del cor i per a que tinguis tota la informació sobre el que estic passant amb aquesta enfermetat. Per què les llibretes es perden i el disc extern es pot espatllar, almenys se que si ho guardo aquí, sempre ho tindràs.  

Se que potser serà una mica lios per a tu, ja que aniré penjant el que tinc escrit a alguna de les llibretes però intentaré posar dates, si les vaig escriure o almenys el mes en que em va passar.

Avui és un dia dur per mi, saps que he estat esperant per entrar a un assaig i no gastar una línia mes de tractament. Tenia moltes esperances d'entrar a l'assaig, ja que és una químio que funciona com un cavall de troya,  s'enganxa a la proteïna que es diu Nectina-4, és una proteïna que ajuda a unir les cel.lules, així que les cancerígenes poden aprofitar aquesta sobreexpressió per créixer i disseminar-se , quan posen el medicament va directe a aquesta proteïna i un cop enganxada, deixa anar la químio dins el tumor, afavorint que les cel.lules sanes no es vegin tan afectades, això es tradueix com a menor toxicitat al cos. 

Per una part estava una mica espantada, ja que es tracta d'un assaig en fase 1/2 que vol dir que es el primer cop que es prova en humans i han de mirar la seguretat del medicament, però per un altra part, com t'he dit, era una linea de les que hi ha per al meu tipus de tumor, que no gastava.

Ara mateix estic intentant assimilar aquesta trucada i no puc parar de plorar. Haguera estat un assaig dur, ho se, per què era a la Vall D'Hebron a Barcelona, i era una dosis setmanal, no cada 21 dies i la veritat  és que el viatge amb els possibles efectes secundaris se que no seria fàcil.

Se que una porta es tanca i un altra s'obre com diuen, no perdre l'esperança que la tercera línia que em posin, duri molt més que l'ultima, o almenys em duri el mateix que la primera i sigui suportable.

Ara em toca treballar aquest cervell, el meu principal enemic ara mateix, per calmar-lo, assimilar, transformar i acceptar la nova noticia, a l'espera de la trucada de la Dra Viñas, la meva oncòloga del Trueta. 

Un peto bonica, com ja saps, t'estimo.