Setmana dura

 Com saps, aquesta ha sigut una setmana bastant dura, dissabte 26 d,abril un altra companya ens va deixar, l'Helena, vaig compartir amb ella la lluita per la financiació de l'enhertu i el Trodelvy, 3 anys des del seu diagnòstic de metàstasis , tenia 38 anys i deixa un nen de 7 anys.

La veritat es que quan alguna a la que conec, se'n va, es inevitable fer comparacions, aquest agost farà tres anys des de les meves metàstasis i el meu cap no para. El mes passat ella estava be, res feia preveure que se n'aniria.

També s'ha sumat les vacances, que havien de ser uns dies de desconnexió a Port Aventura. Jo no tenia clar anar amb aquesta persona i la seva filla, tot i que l'apreciava, ja l'any passat que ella no estava be, ens  va mig amargar les vacances i psicologicament vaig quedar molt cansada, però tu tenies ganes d'anar amb la teva amiga i ella semblava que estava be, res mes lluny de la realitat. Semblava que ens ho pasariem be, amb la meva pulsera de minusvalia podiem pujar sense fer cues, i ja des del primer moment ella no va voler pujar a res, ni tan sols a les atraccions tranquiles. 

Dilluns al migdia hi va haver el tall de llum i ja ella va fer el comentari alegrant-se i que millor per poder anar a la platja, jo vaig pensar, per anar a la platja me'n vaig a roses i no a tres hores de casa, vaig voler demanar a informació si ens tornaven l'import d'aquell dia, però ella va tirar i sortir del parc, així que no vaig poder demanar.

Ja al migdia vam fer un paron i es va beure una cervesa, li vaig demanar que amb les pastilles que prenia si s'ho podia pendre i be, que ella si que nomes era una. A la tarda em va dir que tenia que anar comprar coses de menjar pero no duia efectiu i els datafons no funcionaven, aixi que li vaig donar 25€, que ja dono per perduts per que hi anes, la meva sorpresa va ser que al tornar em va fer el comentari que s'havia parat a fer una cervesa i li havien clavat 4€, de debo? no sabiem si tornaria la llum, no tenia efectiu i es gasta el poc que duia jo en una cervesa?. En fi, tambe li vaig comentar que l'apartament s'havia de deixar escombrat i fregat i el seu comentari va ser, si home i que mes.

Els següents dies van ser de matxaque emocional, el dimarts va fotre crits a les nenes i a la seva filla dient-li que era una guarra, que mira com tenia l'habitació, que vinga que no anaven a fer un pase de models que anavem a port aventura, que que pensaria la gent ... total que va fer plorar la seva filla i ella després la va abraçar dient-li que ja sabia com era, que se l'estimava i que era la millor mare del mon. puf. 

De mi se'n va riure i em va humiliar per que vaig trigar molt al lavabo, sense entendre que degut a les meves quimios de vegades vaig suelta i tinc molt mal de panxa i fins que no es calma no puc aixecar-me de water. Pero vaig callar per que no volia mals rotllos per les nenes.

Vam anar a port aventura i la veritat jo tenia ganes d'anar als espectacles que es van anular el dia anterior, i per a que ella gaudis una mica del parc, ja que no pujava a les atraccions, dons no, va dir que no tenia ganes i li va dir a la seva filla, tu tampoc oi? i es clar la meva filla com que la seva amiga va dir que no dons les seves paraules van ser, com que això es una democràcia no anem als espectacles. Al tren que feia la volta, jo vaig pujar a la part de darrere per que anava amb cadira de rodes i com que ella no es volia asseure d'esquenes, es va asseure a un altra fila, però no a la següent si no 4 files mes endavant, li vaig dir a la seva filla que a la següent parada vingues al seient de davant nostra i li va contestar que no, així que quan vam parar la pobre nena va dir em baixo i vaig amb ella.

 Quan vam marxar, les nenes van anar a jugar a bolei a la platja i me'n vaig anar amb elles, li va sorprendre, però es que no podia més, no em volia quedar tancada a l'apartament amb ella,

El dimecres jo ja estava que no podia mentalment i fisicament, prenen els opiacis per l'esquena, es va tornar a riure de mi, per que va dir que feia sorollets a la nit, em vaig mosquejar i li vaig dir que vaig estar desperta fins a les 6 del mati entre els seus ronquets i la musica de la discoteca que teniem abaix, i quan em va dir que va estar a punt de gravar-me soposo que em va veure la cara i va dir que no ho havia fet pero que m'ho fes mirar.

Al parc mes del mateix, vaig agafar la motoreta per que la xenia pogues descansar, vam dinar alla i la peque va comprar el menjar, ella li anava dient, necessites ajuda, necessites ajuda, i la veig passar i i li dic necessita ajuda? em va etzivar, es clar que necessita ajuda. Em vaig tornar a mossegar la llengua. Despres tenia ganes de veure l'espectacle del far west i anavem justes de temps i mentra anavem ella es va parar a la botiga a mirar per fer compres, aixi que li vaig dir que nosaltres anavem tirant per que no em volia perdre l'espectacle. Total que van arribar tard i en comptes de dirigir-se a mi, li diu a la xenia que no es quedaven que anaven de compres, jo era alla al costat. Sortin vam punjar a un altra atraccio i tenia ganes de veure l'espectacle de bombolles, no van voler venir i la peque tambe ho volia veure, aixi que vam quedar que quan sortis els avisaria per que era a china i les nenes despres volien pujar a la muntanya russa del far west. Va acabar l'espectacle i li vaig dir que anavem, pero va sortir l a noia i ens vam esperar per fer-nos una foto amb ella i sortin la peque va voler un gofre al veure que no hi havia ningu a la parada, quan estavem per mexic li vaig enviar un missatge dient que ens haviem parat un moment pero que ja anavem, em va enviar un audio dient que ja estava a punt d'enviar un gps, i al arrivar em va dir que portaven 45 min esperant i amb un mig somriure dient que a veure que creia que no es trigava tan a travessar Port aventura, escridassant-me , jo li vaig dir que no haviem trigat tan i vam entrar a l'atraccio, a dins amb la meva filla i la seva vaig mirar el rellotge i el missatge de que l'espectacle havia acabat  i quan vam arrivar haviem trigat 21 min i ja no vaig poder mes i em vaig posar a plorar, la meva peque em va dir mama estas be? li vaig dir que ja se'm pasaria pero que necessitava treure-ho. al baixar de l'atraccio que no vaig gaudir li vaig dir a la zinasch si la seva mare estava be, em va dir que si pero que li feia mal l'esquena, la veritat si em fa mal l'esquena no agafo pesos, no empenyo la cadira de rodes amb la meva filla asseguda, i jo estava que rabiava i amb els opiacis, i amb dues vertebres fracturades, pero no vaig humiliant ni matxacant a ningu.

A la tornada a l'apartament em va dir, que , tambe aniras avui a la platja, i li vaig dir que si, que havia promes a la peque un vestit i que aniriem a comprar.

No vaig parlarli en tota la nit, el minim i necessari, la peque i jo vam estar preparant la maleta, escombrant i fregant el pis per que a les 10 del mati haviem d'entregar les claus a una oficina, mentre ella i la seva filla estaven estirades al llit sense fer res i mirant tik toks. 

Vam sopar i vam fregar els plats, elles van acabar i van deixar tot a la pica sense fregar. L'endema vam arribar just per entregar les claus per que ella li anava dient a la seva filla, relax hi ha temps mentre recollient i preparaven les seves maletes. A la tornada vaig demanar parar a una cafeteria per que no vaig poder esmorçar per que em va agafar sense permis el primer dia llet de la meva i l'ultim dia ja no en tenia. quan vam sortir de la cafeteria, soposo que va veure que alguna cosa no anava be, per que em va dir quina musica m'agradava per posar-la, despres de tres dies escoltant la seva, em va posar dues cançons i ja. Jo vaig tancar els ulls i em vaig fer la dormida, nomes tenia ganes d'arribar a casa.

Quan vaig arribar esperant una abraçada del meu home, l'unic que em vaig trobar va ser un moc, vaig trucar per que ens obris i ens ajudes i sabia que arribariem per que al marxar de tarragona li vaig dir que estavem en cami, no es trobava be i quan vaig trucar al telefon per que no obria em va deixar un moc per que estava dormint. Aixi que quan vam descarregar tot, em vaig tancar al labavo a plorar, no podia mes, estava fisica i mentalment esgotada i dolguda.

A la tarda vaig quedar amb dues amigues, tot i no poder amb el meu cos, necessitava aire, necessitava una abraçada, necessitava energia positiva i l'endema vaig anar a sopar amb la cristina i el seu nen, amb ella vam iniciar anar cada any a port aventura i la veritat em va anar be, vam recordar quan vam començar a anar-hi i quan els nens ja van poder pujar sols a algunes atraccions, li vaig explicar el que havia passat i que ojala aquest any hagues podut venir ella.

Ha sigut molt dur, reubicar aquest cap, no entrar a l'assaig, la mort de l'Helena, els dies nefastos de vacances i esperant la visita per saber que farien amb mi.

Aquest diumenge t'ha apujat la febre i ahir tot i que el teu pare deia que nomes era un refredat,vaig insistir i et vam dur a urgencies, tens covid. Aixi que avui a la visita amb onco li he comentat i pensava que no em posaria la quimio, pero m'ha dit que si, pero res de contacte amb tu per que fa baixar molt les defenses. 

Estic que quasi no puc caminar, aquesta nit he fet un mal gest per que tenia un gat a sobre i m'he fet mal al iliac al girar-me, m'han fet una placa i per sort ha sortit be. Aixi que avui que em tocava vitamina C a la tarda, no hi he pogut anar.

Dema començo amb eribulina, son cicles de 21 dies i es posa una dosis el dia 1 i el dia 8 de cada cicle, aixi que a veure com em sentara, tinc companyes que els hi ha caigut tot el cabell, aixi que ahir i gracies a la tieta, em vaig anar a fer el tatuatge de celles.

Estic gestionan e intentan transformar tot el que ha passat, pero ara mateix nomes tinc ganes de plorar i no tinc ganes de seguir, un altra cop amb vomits, calva i aquesta tambe provoca mal a les extremitats mans i peus, se que haig de tirar endavant per poder estar amb tu, pero es dur quan saps que tens una llosa al cap, aguantada amb un fil tan prim, que en qualsevol moment pot trencar-se.

Un peto bonica.